cada cop més clar

Sí, ho tinc cada cop més clar. La ciutadania n'és la culpable, i no tant l'anomenada "classe política". Però comencem les coses pel principi. Ahir dia 7 de juny només un 37,5% de la ciutadania amb dret a vot al nostre país va exercir-lo, per escollir els nostres eurodiputats al Parlament europeu. Més enllà dels resultats (que ja comentaran molt i millor altres) vull tractar la qüestió de l'abstenció. Sense dubtes ha batut rècords, caient fins i tot per sota del temut 40% que pronosticaven alguns mitjans.

Se sol explicar aquest fenomen com un "cansament de la gent", un "creixent desinterès de la ciutadania cap a la política" o fins i tot un "divorci" entre el poble i la classe política. Jo n'estic fart de sentir-ho tot això. Em costa entendre quin és el significat del "càstig als polítics" que per molts representa no votar. Entenc i defenso que el sistema de democràcia liberal està plantejat perquè el poble es movilitzi lliurement mitjançant organitzacions com associacions, sindicats... i partits en l'àmbit polític per governar-nos. Però actualment el tema funciona molt poc d'abaix a dalt, que és com ha de funcionar la política en democràcia; és a dir que el poder polític no només sigui una representació del poble, sinó que sigui el poble. Però avui trobem que la política -i tot el que és i representa- va per un cantó, i la ciutadania per un altre. Això és molt greu en un sistema democràtic, ja que aquest està dissenyat perquè no sigui així... per tant l'aborregament i el desinterès cap a la política i la democràcia produeix que la democràcia tendeixi a la putrefacció (llegiu millor corrupció). I el primer signe de podriment democràtic és quan s'accepta de froma general que "la política és pels polítics", perquè es demoleix com ja he dit, el principi que en democràcia el poble es governa lliurement a sí mateix. Que la política sigui cosa només de polítics és un camp de cultiu perfecte perquè miserables s'infiltrin al govern i comprometin la bona marxa de la democràcia i el bé comú.

Aquesta és un model, no oblidem-ho mai, que ens ha permès viure en un règim de llibertat molt ampli mai vist fins ara i que ha costat moltíssim conquerir. La democràcia no és -no ho ha estat mai!- gratuïta, i tampoc immortal. Per això és fonamental participar-hi, i no només a través de les urnes, sinó movilitzant-se, debatint, informant-se... És molt còmode i fàcil atribuïr totes les pestes a la classe política i alhora desentendre-se'n, però és també irresponsable i encara més; destructor. Per això cal abandonar i combatre l'aborregament d'aquesta ciutadania, perquè a diferència del que molts i moltes pensaran no ens hi juguem només quina cara tindrà un govern, sinó la salut mateixa de la democràcia, que avui està en joc i depèn de la ciutadania, de nosaltres, no dels polítics.